La veritat es que la meva relació al llarg de la vida amb la tecnologia és difícil d´explicar. Per una part, els jocs més habituals a la meva infància eren els "callejeros"; es a dir, jocs de carrer, com ara saltar la comba, les gomes elàstiques, la "rayuela", el mocador, el pilla-pilla, el fet i amagat, els jocs de pilota, etc.
Malgrat això també vaig tenir les meves troballes amb la tecnologia. Crec recordar que la primera, a més del mòbil del bressol, va ser amb un joc electrònic per infants de menys de tres anys, una mena de tauler electrònic que depenent del dibuix de l´animal que tocaves, feia un sorollet que suposava ser la veu d´aquest animal.
Malgrat això també vaig tenir les meves troballes amb la tecnologia. Crec recordar que la primera, a més del mòbil del bressol, va ser amb un joc electrònic per infants de menys de tres anys, una mena de tauler electrònic que depenent del dibuix de l´animal que tocaves, feia un sorollet que suposava ser la veu d´aquest animal.
A partir dels tres anys vaig tenir un robot anomenat "EMILIO" que parlava, et portava un got d´aigua i t´avisava si entrava algú a la teva habitació; la veritat es que era molt còmode, ara mateix no m´aniria gens malament!
Això em recorda al famòs "furby", aquell ninot que era una barreja entre un mussol y un mico de color lila, que li feies pessigolles, li donaves de menjar...era entretingut fins que un cop li vaig donar menjar de veritat, de petita m´agradava fer experiments, i se´m va espatllar.
A partir dels 10 anys vaig tenir tota mena de joguines electròniques: cotxes teledirigits, "nenucos" a pilas, ninos etc. Però sens dubte la joguina que més recordo és un ordinador infantil on ficaves targetes y podies jugar al penjat, feies sumes, cançons, etc. i encara de quan en quan me´l miro i recordo aquests jocs.
A partir dels 10 anys vaig tenir tota mena de joguines electròniques: cotxes teledirigits, "nenucos" a pilas, ninos etc. Però sens dubte la joguina que més recordo és un ordinador infantil on ficaves targetes y podies jugar al penjat, feies sumes, cançons, etc. i encara de quan en quan me´l miro i recordo aquests jocs.
El meu primer ordinador va arribar als 11 anys, era un ordinador vell que el meu oncle va portar del treball; no tenia internet, ni webcam, ni pantalla plana, ni ratolí inalàmbric; només l´emprava per fer dibuixos amb el paint, per jugar a ser secretaria i per altres coses inútils.
L´ordinador des del que ara estic escrivint ja té uns 6 anys, i tot i no ser una meravella, es suficient per fer treballs, navegar per internet, parlar pel messenger, escolt
ar música i fer blog com aquests!La meva experiència amb les consoles és curiosa, m´agraden les antigues, tals com ara la "Nintendo 64" o la "Game boy pocket", on els meus jocs predilectes eren el mario bross i el Pokémon. Malgrat això les noves consoles com la "Xbox", la "playstation3" o la "PSP" no m´agraden; potser és perquè tampoc he vist la necessitat de jugar a aquestes noves tenint ja les velles (no és que sigui una rància!), tot i que a jocs com el singstar no puc dir que no!
En general la meva experiència amb la tecnologia ha sigut bona en l´àmbit lúdic; ja que en lo que fa referència a l´àmbit educatiu m´he emportat algun ensurt. De fet, l´experiència negativa amb la tecnologia que més recordo va ser la nit abans d´entregar el meu treball de recerca; m´explico, feia uns dies que ja tenia el treball fet i guardat a l´ordinador, llavors cap a les 10 d´aquella fatídica nit em disposava a imprimir el treball quan..."tachán!" a l´obrir el treball en comptes d´aparèixer el text, hi havien quadrats petits...si, si!tot el meu treball s´havia convertit en quadradets que per més que intentés no es reconvertien en paraules. Així que després de dues hores intentant-ho cap a les 12 de la nit vaig trucar a la meva tieta, que és informàtica i per cert viu a deu parades de metro, per suplicar-li que vinguès a solucionar-m´ho. Finalment a les 3 del matí ja tenia el meu treball tal i com l´havia guardat; quan a la fi i amb molta (moltíssima) son vaig decidir-me a imprimir-ho...però...no quedava tinta!així que després de guardar el meu treball en un usb vaig suplicar a la meva germana que em portès en moto fins a plaça Urquinaona, on hi ha una copisteria 24 hores obertas que em va imprimir el meu treball...això si, la lliçò de "no hagas para mañana lo que puedes hacer hoy" la recordaré tota la meva vida.
Quant a experiències positives, potser la que més recordo és lo bè que m´ho passava a les classes d´informàtica de l´escola; m´encantava anar descobrint pas a pas el món de la tecnologia...
