TIC a les aules

Partint del supòsit que els continguts curriculars dins de l´aula els dirigeixen els mestres. Els alumnes no capten la informació igual que abans, es a dir, els processos memorístics, escoltar el professor i l´ús exclusiu del llibre de text; sinó que ara la capten mitjançant els audiovisuals i l´interactivitat. Això succeeix perquè actualment vivim en la societat de la informació. Per tant el mestre ha de ser capaç de buscar nous recursos didàctics com les TIC.
Per poder fer un bon ús de les TIC es necessiten recursos com una aula d´informàtica, una pissarra digital, millor si és interactiva; audiovisuals, etc.
La finalitat de les TIC en tot moment ha de ser la d´afavorir els aprenentatges, evitar la bretxa digital y potenciar actituds.
Per últim les TIC a l´educació han de ser adquirides com objecte, medi i suport d´aprenentatge.

Altres tipus de tecnologies!

No sé si soc jo, pero a mi m´ha sorprés! No sabia que hi havien tots aquests tipus de tecnologies; jo tant sols sabia de les artefactuals. Es a dir, no sabia que això també es considerat tecnologia. Això demostra que no en sabia tant sobre la tecnologia, que no es tecnologia tot lo que porta chips!


Primer especificaré que són les artefactuals; son aquelles tangibles, que es poden "tocar", i están al servei de les persones.
Les simbòliques són signes, símbols i rituals, representen per si mateixes una cosa que entenen les persones pel propi funcionament cultural.
Les organitzatives, obviament són aquelles formes d´organització que tenen com a finalitat una funció.
Les bioquímiques són les que aplicades a les persones tenen efectes sobre aquestes i la seva salut.

Totes aquestes tecnologies han estat presents a la meva vida constantment; les simbóliques desde per conduir fins als intercanvis de moneda. Son essencials per no perdre´t. Tot i que potser les més presents són les organitzatives, doncs ara mateix estic ficada en varies, desde la universitat, la família, els amics, el treball, etc.
Com no les tecnologies bioquímiques també són essencials, per curar-te, posar-te maca, gaudir d´una vida millor, etc.

La tecnologia té moltes cares, i segur que la gran majoria encara les desconec!

Les meves expectatives

Què espero aprendre de NTAE? La veritat es que espero que tot; considero que les TIC actualment són essencials a les aules, doncs els nens són més sensibles als audiovisuals, i si aquests són interactius, millor!
Crec que són compatibles les TIC amb l´ensenyança; els professors haurien de començar a prescindir una mica més dels llibres de text i endinsar-se en aquest món.

A més de les meves expectatives quant a la docència, també espero que aquesta assignatura m´ajudi a superar alguns problemes que tinc amb la tecnologia. Tot i que problemes tal com s´enten no en tinc (modestia a part), doncs crec que me´n surto prou bé, però si que tinc carències, així m´agradaria saber moure´m millor per "la red de redes" i pels programes.

Aviam com va!

LOS MEDIOS Y MATERIALES DE ENSEÑANZA, FUNDAMENTOS CONCEPTUALES

TECNOAUTOBIOGRAFÍA!

La veritat es que la meva relació al llarg de la vida amb la tecnologia és difícil d´explicar. Per una part, els jocs més habituals a la meva infància eren els "callejeros"; es a dir, jocs de carrer, com ara saltar la comba, les gomes elàstiques, la "rayuela", el mocador, el pilla-pilla, el fet i amagat, els jocs de pilota, etc.



Malgrat això també vaig tenir les meves troballes amb la tecnologia. Crec recordar que la primera, a més del mòbil del bressol, va ser amb un joc electrònic per infants de menys de tres anys, una mena de tauler electrònic que depenent del dibuix de l´animal que tocaves, feia un sorollet que suposava ser la veu d´aquest animal.

A partir dels tres anys vaig tenir un robot anomenat "EMILIO" que parlava, et portava un got d´aigua i t´avisava si entrava algú a la teva habitació; la veritat es que era molt còmode, ara mateix no m´aniria gens malament!

Això em recorda al famòs "furby", aquell ninot que era una barreja entre un mussol y un mico de color lila, que li feies pessigolles, li donaves de menjar...era entretingut fins que un cop li vaig donar menjar de veritat, de petita m´agradava fer experiments, i se´m va espatllar.


A partir dels 10 anys vaig tenir tota mena de joguines electròniques: cotxes teledirigits, "nenucos" a pilas, ninos etc. Però sens dubte la joguina que més recordo és un ordinador infantil on ficaves targetes y podies jugar al penjat, feies sumes, cançons, etc. i encara de quan en quan me´l miro i recordo aquests jocs.

El meu primer ordinador va arribar als 11 anys, era un ordinador vell que el meu oncle va portar del treball; no tenia internet, ni webcam, ni pantalla plana, ni ratolí inalàmbric; només l´emprava per fer dibuixos amb el paint, per jugar a ser secretaria i per altres coses inútils.
L´ordinador des del que ara estic escrivint ja té uns 6 anys, i tot i no ser una meravella, es suficient per fer treballs, navegar per internet, parlar pel messenger, escoltar música i fer blog com aquests!

La meva experiència amb les consoles és curiosa, m´agraden les antigues, tals com ara la "Nintendo 64" o la "Game boy pocket", on els meus jocs predilectes eren el mario bross i el Pokémon. Malgrat això les noves consoles com la "Xbox", la "playstation3" o la "PSP" no m´agraden; potser és perquè tampoc he vist la necessitat de jugar a aquestes noves tenint ja les velles (no és que sigui una rància!), tot i que a jocs com el singstar no puc dir que no!


En general la meva experiència amb la tecnologia ha sigut bona en l´àmbit lúdic; ja que en lo que fa referència a l´àmbit educatiu m´he emportat algun ensurt. De fet, l´experiència negativa amb la tecnologia que més recordo va ser la nit abans d´entregar el meu treball de recerca; m´explico, feia uns dies que ja tenia el treball fet i guardat a l´ordinador, llavors cap a les 10 d´aquella fatídica nit em disposava a imprimir el treball quan..."tachán!" a l´obrir el treball en comptes d´aparèixer el text, hi havien quadrats petits...si, si!tot el meu treball s´havia convertit en quadradets que per més que intentés no es reconvertien en paraules. Així que després de dues hores intentant-ho cap a les 12 de la nit vaig trucar a la meva tieta, que és informàtica i per cert viu a deu parades de metro, per suplicar-li que vinguès a solucionar-m´ho. Finalment a les 3 del matí ja tenia el meu treball tal i com l´havia guardat; quan a la fi i amb molta (moltíssima) son vaig decidir-me a imprimir-ho...però...no quedava tinta!així que després de guardar el meu treball en un usb vaig suplicar a la meva germana que em portès en moto fins a plaça Urquinaona, on hi ha una copisteria 24 hores obertas que em va imprimir el meu treball...això si, la lliçò de "no hagas para mañana lo que puedes hacer hoy" la recordaré tota la meva vida.

Quant a experiències positives, potser la que més recordo és lo bè que m´ho passava a les classes d´informàtica de l´escola; m´encantava anar descobrint pas a pas el món de la tecnologia...